I seguim parlant dels altres candidats:MARC INGLA: La candidatura d’ en Marc Ingla no pintava del tot malament. La foto de campanya s’ assembla massa a la de 2003, on només falten el president Laporta i en Sandro. És una aposta per un continuisme que compta amb els elements i les persones per arribar a la presidència però que, a l’ hora de lluitar en aquesta empresa, han decidit la via de la complexitat, del sentiment d’ inferioritat davant en Sandro, fet què els ha portat a embrutar la campanya i tirar per camins sinuosos i convulsos que, com a barcelonista, no m’ agrada. He estat present en alguna xerrada i els quatre pilars pinten bé, però hi ha molta demagògia amagada. Un exemple, no podem prometre el 10% del superàvit pels socis perquè és prometre fum. Els socis no volem diners, sinó que es gestionin bé els diners que hi tinguem. I, si un any sobra, guardem-ho, invertim-ho i fem més gran el nostre club. De la mateixa manera que elegir el model de samarreta o carnet... Si volem el millor pel Barça i les seves "arques", deixem treballar als qui en saben.
JAUME FERRER: La candidatura d’ en Jaume Ferrer és fantasma, no ens enganyem. Em fa molta por trobar-nos el dia de demà amb un buit de poder, amb un titella que ens representa però on les decisions les prenen persones que no donen la cara. En Jan Laporta ha sigut el millor president de la història, almenys de la meva història, però, si ha de marxar, no vull que segueixi prenent decisions. La vida són etapes i la seva ha acabat. A més, aquest senyor no té matèria de president ni de líder ni oratòria ni, pel que em sembla, de personalitat perquè, després d'ésser investigat i humiliat, s’ ha baixat els pantalons per tocar una mica de poder. Això en Jan ho sabia i per això era la quarta o cinquena opció com a candidat continuista. Si hagués dit que no, m’ haguessin proposat a mí?
AGUSTÍ BENEDITO: S’ ha colat a última hora en la lluita per la presidència de manera inesperada i contra tot pronòstic i molts detractors. Representa una massa social “no elitista” que pretén ésser més planera i propera. Potser li ha mancat temps per donar-se a conèixer i polir alguns punts però, sense dubte, és una candidatura independent, que no tira per la intoxicació de la campanya amb conflictes dialèctics, que no intenta guanyar per nom (com en Sandro) ni tampoc per mèrits passats (Ferrer o Ingla). L' únic que s' allunya de la lluita de vanitats d' antics directius. Proposa un programa amb aire fresc de retocs, que no de revolució, basat en el sentit comú i la funcionalitat. El punt en contra és l’ anonimat o manca de “poder mediàtic” de les persones físiques que conformen la candidatura i, en particular, del mateix Benedito.
Cadascú dirà la seva o tindrà un favorit però, sobretot, estimats culés, el proper dia 13 de Juny anem tots a l’ estadi i gaudim d’ una jornada sana de democràcia i barcelonisme. I, a partir d'aquell dia, tots plegats farem força i hem d’ estar a mort amb el candidat que el soci elegeixi.
JAUME FERRER: La candidatura d’ en Jaume Ferrer és fantasma, no ens enganyem. Em fa molta por trobar-nos el dia de demà amb un buit de poder, amb un titella que ens representa però on les decisions les prenen persones que no donen la cara. En Jan Laporta ha sigut el millor president de la història, almenys de la meva història, però, si ha de marxar, no vull que segueixi prenent decisions. La vida són etapes i la seva ha acabat. A més, aquest senyor no té matèria de president ni de líder ni oratòria ni, pel que em sembla, de personalitat perquè, després d'ésser investigat i humiliat, s’ ha baixat els pantalons per tocar una mica de poder. Això en Jan ho sabia i per això era la quarta o cinquena opció com a candidat continuista. Si hagués dit que no, m’ haguessin proposat a mí?
AGUSTÍ BENEDITO: S’ ha colat a última hora en la lluita per la presidència de manera inesperada i contra tot pronòstic i molts detractors. Representa una massa social “no elitista” que pretén ésser més planera i propera. Potser li ha mancat temps per donar-se a conèixer i polir alguns punts però, sense dubte, és una candidatura independent, que no tira per la intoxicació de la campanya amb conflictes dialèctics, que no intenta guanyar per nom (com en Sandro) ni tampoc per mèrits passats (Ferrer o Ingla). L' únic que s' allunya de la lluita de vanitats d' antics directius. Proposa un programa amb aire fresc de retocs, que no de revolució, basat en el sentit comú i la funcionalitat. El punt en contra és l’ anonimat o manca de “poder mediàtic” de les persones físiques que conformen la candidatura i, en particular, del mateix Benedito.
Cadascú dirà la seva o tindrà un favorit però, sobretot, estimats culés, el proper dia 13 de Juny anem tots a l’ estadi i gaudim d’ una jornada sana de democràcia i barcelonisme. I, a partir d'aquell dia, tots plegats farem força i hem d’ estar a mort amb el candidat que el soci elegeixi.
